martes, 21 de abril de 2015

COLLIT I/O COHABITACIÓ

Sovint ens preguntem que quina serà la millor manera de dormir als nostres fills...

En primer lloc com fer-los dormir, que si en braços, que si al cotxet, cantant, “brincant”, que si son soneta, o també tenim el "ea ea ea", o el "oi oi oi", la lluna la pruna, que si acarones, que si dones el ditet... tot són recursos que provem del dret i del revés per poder fer-los dormir i tu poder gaudir d'aquesta estona de pau (ja sigui curta o bé llarga).

No us preocupeu... per la meva jove experiència, crec que NO valen els retrets de, "l'acostumaràs a dormir en braços... després no et voldrà dormir de cap altra manera". Doncs bé, encara no conec cap mare que dormi el seu fill de 7 anys a braços, o bé que s'hagi lesionat per culpa de gronxar el cotxet, o que quedi sotmesa en una afonia crònica per culpa de cantar-li moixaines al seu nadó, per tant pares i mares foteu-li’n a tort i a dret, penseu que són moments únics que no es tornaran a repetir!!!

Avui en dia els especialistes busquen un nom per a tot el que els hi genera curiositat, i com tenim dos mots ben interesants en el tema del dormir:

COHABITAR i COLLIT

Cohabitar significa dormir en la mateixa habitació en un altre llit individual o bé en un bressol al costat dels pares.

Collit, s'anomena quan l'infant dorm amb els pares. Pot fer-se de diferents maneres des de dormir dins del mateix llit , tenir un bressol especialment dissenyat per ser una continuació del llit dels pares.

Regirant articles i informació vària sobre aquest tema me creuat amb milions d’opinions, amb diversitat de matisos. Com bé diuen “per a gustos colors”.
El que més m’ha sorprès no és la falta de comprensió, ni tampoc el poc respecte a la LLIURE decisió... el que m’ha cridat l’atenció i crec que estareu d’acord amb mi és aquesta estúpida campanya de publicitat a Milwaukee.

Sóc Tècnica en Gràfica Publicitària… i aquesta mena de publicitat em repugna!

                                    



És una campanya per reduir la taxa de “Mort súbdita” en nadons. Podeu imaginar una cosa mes absurda?? No em refereixo al motiu, em refereixo a l’eina emprada.
Les campanyes haurien d’anar a favor de la informació  i no buscar la por o el desconcert per evitar una conducta.  La por no ens aporta res més que inseguretat,  de la informació en traiem coneixement i prevenció!
Un exemple clar, quan escoltem campanyes de seguretat en transit, no ens diuen NO CONDUEIXIS, ens mostren que no em de fer per tenir un nivell alt de seguretat.

En aquestes imatges hi ha molts factor que van en contra del collit, com per exemple, el nadó dormint de boca terrosa, nòrdics, molts coixins i llençols....

És evident que cap família que vulgui fer collit deixarà al seu nen en un llit així  i en aquestes postures perquè és un perill!
El collit com moltes d’altres coses pot ser perillós si es fa malament però segur si es prenen un seguit de mesures, diria de sentit comú però ja sabeu que tot sovint ens falla:
·       No col·locar el nadó entre coixins.
·       Si dorm en un bressol  que va adossada al llit tapar els possibles forats perquè el nadó no quedi atrapat entre els dos matalassos. i prendre les mateixes precaucions en el cas de que dormi al llit, entre el llit i la paret.
·       No utilitzar edredons pesats, amb llaços o plecs.
·       Deixar la porta de l’habitació oberta perquè hi hagi una bona ventilació.
·       No practicar el collit si algun dels progenitors se sent molt cansat (o treure’l del llit)
·       El nadó mai ha de dormir de boca terrosa ( ni  al llit familiar ni al bressol)

Qui no ha de practicar collit:

·       Si  els pares dormen en un sofà o en un llit d’aigua.
·       Els pares fumadors amb un nadó menor de 14 setmanes.
·       Els pares que prenguin medicaments com somnífers, drogues o alcohol.
·       Els progenitors amb obesitat mòrbida.

És fàcil oi...??
En el meu cas hem fet cohabitat, l’espai és un dels grans inconvenients. És molt còmode sobretot per als nadons lactants i encara més per les mares. He de confessar que alguns dies hem fet collit, sobretot si el nadó esta inquiet o malalt, és magnífic veure com es reconforta, com es sen tant protegit i agafa el son tan ràpid...
He de confessar però, què es despertava molt sovint, quan tossíem, si t’aixecaves... i vam decidir provar de portar-la a la seva habitació, i va ser així com la Dúnia després de 3 mesos va tornar a dormir tota la nit sencera.

I el teu nadó, com dorm, dormia, dormirà? Comparteix la teva experiència!


Fins la pròxima

miércoles, 22 de octubre de 2014

EDUCACIÓ EMOCIONAL


Com educar en les emocions???
Emocion, sentiments... Educar?
Encara que sembli extrany aquestes paraules cada cop es veuen més sobint en la mateixa frase. Pensem... anys endarrera no es mostraven les emocions, els petons i el afecte a la parella eren mal vistos, el plor, la tristor eren mostra de feblesa, els homes havien de ser freds com el gel i les dones sumises... 
Avui en diaestem en llibertat de mostrar els nostres sentiments, però despres de tants anys de repressió sabem expresar-los de manera correcta, en el moment idoni amb la intensitat adequada?
Com podem ajudar als nostres fills a entendre les emocions i a saber-les expressar correctament?
Els sentiments, les emocions bàsiques són innates, afortunadament ens estan fent descobrir la prioritat que hauriem de donar al aprenentatge emocional, i no reprimir-nos com em fet durant tants anys i sobretot l'adquisició de valors que habitualment queda en segon plà. 
Segons E.Punset, el requisit indispensable per aprendre a gestionar les emocions, és saber comptar amb la resta del grup. La intel·ligència emocional o de qualsevol tipus, o es social o no es intel·ligent.
Sempre he cregut que la nostra existència no tendria sentit sense l'entorn social què ens envolta, i estareu d'acort amb mi qué ès el que mantè la nostra cordura... Em de ser capaços d'entendre que conmou, perturva als que tenim al nostre voltan.
Us proposo una reflexió...
No creieu que si els nostres fills reben una bona educació emocional, per tant saben gestionar els seus sentiments i emocions, és mouran per les xarxes socials amb més responsabilitat, prudència i respecte. 
Una bona reflexio d' E.Punset, si un infant no aconsegueix adaptar-se al entorn social de l'escola (ull! no estem parlant de qualificacions), com no té cap altre entorn social, posteriorment es molt provable que no acabi d'encaixar en la societat i per tant arribar recurrint a la violència, baralles i drogues.
Ell també proposa qué la gestió emocional s'hauria de començar a promoure a les aules perquè la repercusió negativa disminueixi.

QUÈ SÓN LES EMOCIONS?
Segons Wikipèdia, les emocions són reaccions psicològiques que representen maneres d'adaptació a certs estimuls del individu quan perceb un objecte o persona, lloc, aconteixement o record important.
Conductualment, serveixen per establir la nostra posició aamb respecte al nostre entorn.
Les emoicons actuen també com depòsits d'influència innats i apreses, poseeixen certes característiques invariables i altres que mostren certes variacions entre els individus, grup i cultures.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Consisteix en:
Conèixer les pròpies emocions
Conduïr les emocions
Motivar-se a si mateix
Reconeixer les emocions dels demés i establir relacions possitives amb altres persones, d'això se n'anomena consciència emocional.
Desenvolupar l'habilitat per regular les pròpies emocions
Pujar el umbral de tolerància a la frustració
Prevenir els efectes nocius de les emocions negatives 
Desenvolupar l'habilitat de automotivar-se
Adoptar-se una actitud positiva davant de la vida
Aprendre a fluir

Enllaços:
http://www.jornadeseducacióemocional.com/material-edicions-anteriors
http://www.tv3.cat/bricolatgeemocional
http://www.infocoponline.es/pdf/Educar.les.emocions.FAROS.pdf
http://www.xtec.cat/~jcollell/ZAP%20Trac.pdf



lunes, 20 de octubre de 2014

LA TORNADA A LA FEINA

Bones de nou a tots!!!

Per fi!!! Creieu-me quan dic què fa quasi dues setmanes què intento publicar aquesta entrada, però no tenia temps d`acabar-la, si ser mare ja et pren temps, ser mare treballadora doncs encara més.

Tornar a treballar... Em pensava que aquest moment no arribaria mai... Però finalment arriba.
Tornar a treballar... significa què, en el pitjor dels casos, perds 8 hores per dedicar-te al teu fill o a tu mateixa...
Tornar a treballar... és una meta, en quan hi arribes saps que tot canviarà.
Tornar a treballar... en tinc ganes, però en part... no...

Milers d'idees et ronden pel cap.

15 dies abans de començar em plantejava com seria què és el que hauria de fer, de preparar...
Tothom em deia tranquila seran unes horetes, et passarà ràpid, T'ANIRÀ BÉ... I jo per dins només sentia que no em volia separar de tu!
Enyorança, nostàlgia, nerviosisme... un munt de sentiments!!!

Doncs bé, ja porto dues setmanes treballant i no ha sigut per tant!!! Tot i què  el primer dia no va  ser com  esperava, a poc a poc m'anava acostumant.

Tenia ben clar que no deixaria de donar-te el pit, que intentaria oferir-te'l el màxim de temps possible, encara que la normativa laboral no ajudi/ampari a les mares que desigem alletar als nostres fills.

No entenc com l'OMS (organizacion mundial de la salud) recomanar LME (lactància materna exclusiva) fins als sis mesos però aquí al "nostre" país només gaudim de 16 setmanes de baixa maternal... Segons m'he informat dels països d'Europa, Espanya esta en el vuitè lloc, just després de Turquia, i en primer lloc tenim Suècia amb 480 dies de baixa combinables amb el pare, cobran el 80% a partir dels 390 dies, i el pare te baixa obligatòria de 60 dies, en segon lloc tenim Noruega amb 392 dies cobran el 80% o 322 al 100% la mare esta obligada a agafar-se 21 dies abans del part i 42 dies després, la resta ho pt compartir amb el pare, el pare té 70 dies de baixa al 100%
De fet hi han moltes associacions que lluiten per tenir els mateixos drets que Suècia.

Doncs bé, després de tot això, totes les mares d'aquest país hauríem de reivindicar, aquest dret que és nostre, però sobretot del nostre fill.

Segons el què és publica al «BOE» núm. 188, de 8 d`agost de 2006, pàgines 29705 a 29710 (6 pàgs.) resulta que la nostra estimada generalitat, va aprovar un article que promou la conciliació laboral i familiar, què bé oi?

Doncs si, molt bé per tots aquells que sou funcionaris o personal púlic... per la resta us feu fotre, a treballar s'ha dit! i si no tens padrins què és puguin fer càrrec dels petits... a pagar !!!

Sort que la meva nena, te dues padrines disposades a cuidar-la mentres jo no puc... i que em faciliten les coses perquè jo pugui estar el màxim de temps amb ella i poder continuar donan-t'li el pit. Un URRA per les iaies!! Per mi han sigut la salvació!



Doncs bé, això es tot.
Espero no tardar tan per la pròxima.

Fins aviat!
Gemma

viernes, 26 de septiembre de 2014

Santa mastitis!

Si penseu que la lactància per a mi ha estat fàcil, esteu equivocats, he patit uns interminables 3 mesos, de suor i llàgrimes. 
Inicialment vaig patir la pujada de la llet, com hem van fer cesària doncs va tardar 5 dies en pujar-me la llet, un desastre, sort que una infermera ens va fer un invent amb una xeringa i una sonda, i mitjançant la mugronera vam poder alimentar la nena i ella continuava estimulant la pujada de la llet.
Després he patit 4 mastitis i un episodi de clivelles. Però no vaig desistir tenia molt clar que volia donar el pit!
El problema es que no em van fer el cultiu de llet fins l’últim episodi i el tractament no era ladequat, per això més avall us insisteixo en que heu de reclamar les proves adients per a que el tractament sigui el que eradiqui la infecció.

No sóc infermera ni llevadora, però si amb la meva experiència us puc ajudar no dubteu en posar-vos en contacte amb mi.

Ara us parlaré de com detectar-ho i com tractar-ho:

Què és sent ?

D' un moment a l'altre el pit senrogeix (com si shagués cremat amb el sol), el toques esta dur i molt calent, pots tenir febre de 38.5º C o més alta, malestar i tremolors, sensació de feblesa pura i dura (això és el que jo vaig sentir), si teniu aquest símptomes aneu a veure el vostre llevador i/o ginecòleg.
De totes maneres us recomano que encara que no esteu amb febre i teniu la resta de simptomes consulteu un especialista.

Que us farà el especialista i si en tot cas no ho fa ho heu de reclamar:
-     exploració i observacde la mama
-     Ecografia decla mama per descartar abscés de llet
-     Cultiu de la llet (extracció manual)
-     Diagnòstic
-     Tractament preventiu (antibiòtic, ibuprofè i paracetamol) i recomanacions
-      Quan s'obtinguin els resultats del cultiu adequar el tractament.


Què fer?

Seguir les pautes recomanades per el especialista:

-     "Paños frios i calientes", una tovallola molla calenta abans de donar el pit per obri els conductes i després el fred (una bossa de pèsols)per a que la pujada de la llet sigui lenta i la temperatura del pit baixi.
-   Una fulla de coll al pit ajudarà a calmar el dolor ( trencant els nervis amb una ampolla de vidre)
-     Que el vostre llevador us corregeixi la postura a l'hora de donar el pit.
-     Comproveu amb el pediatra que el vostre nadó no tingui el fre de la llengua curt.
-     Descanseu, es hora de acceptar les ajudes de família i amics
-     Oblideu-vos de la neteja del pis... El més important sou vosaltres dos mare i fill
-     Si teniu la meva sort, i la vostra parella esta disposada, que us faci un massatge per drenar el pit. (Foto mes avall)
-     I sobretot fer el tractament recomanat.

Encara que sigui una infecció, la teva llet no li farà mal al teu fill, és molt important seguir donant el pit afectat, doncs deixar de amamantar podria facilitar la creació d'un abscés, és important  mantenir el pit tou, però ull! No abuseu en donar sempre el mateix pit, ni de crear més preses de les que necessita el teu infant, ni tampoc del tirallet, com més succió, més estimulació, i més producció de llet.

Si utilitzem el tirallet sempre utilitzeu-lo menys de 5 min, tot el que superi això és estimular més la producció de llet ( en una altra entrada parlarem de la conservació de la llet materna)

Pro biòtics i lactància:

La mastitis es produeix bàsicament per una alteració del tipus de microorganismes que hi ha a la glàndula mamària, que durant l'època de la lactància conté una macrobiòtica (flora) bacteriana equilibrada composta entre altres per estafilococs, estreptococs i lactobacil·losi. A la mastitis infecciosa apareix un augment dels estafilococs i estreptococs i descens de lactobacil·losi.

El objectiu del tractament amb pro biòtics consisteix a l'administració dalgunes dels lactobacils presents habitualment a la llet materna, però que no es troben, o estan molt disminuïts, a la de les mares afectades ja per una mastitis, restableixin així el equilibri microbià.

Segons diversos investigadors, el tractament exclusivament amb lactobacils està indicat en els casos de mastitis lleu o moderada, mentre que quan la dolen cia es més greu és preferible la acció combinada amb antibiòtics compatibles amb la lactància.

Us recomano consultar dos pàgines web:

-     albalactancia.com (també tenen pagina de Facebook, on si teniu algun dubte podeu enviar un privat i us contesten al moment)
-     e-lactanciar.org  (pàgina on podeu consultar tot tipus de medicament i en quin grau poden afectar al vostre infant 100% fiable i guiat per metges)

Desprès d'haver viscut tot això estic orgullosa de poder continuar amamantant la meva criatura.
Espero que us hagi servit per informar-vos.
Sempre amb el respecte què és mereix qualsevol mare a decidir el que més li convingui.
Però sigueu valentes! És un sentiment únic i preciós! 

Fins aviat!



lunes, 22 de septiembre de 2014

Sentiments trobats, com afrontar una pèrdua

Durant l'embaras, estem exposades a una revolució d'hormones i sensacions, que combinades amb un dol poden generar una situació molt particular i extranya.

L'embaràs es una de les etapes més bonica per nosaltres, però hi ha cops que aquest sentiment de felicitat es pot veure truncat per la perdua d'un èsser estimat. Aquest moment tan dur pot repercutir en nosaltres de moltes maneres, en el meu cas el fet de esta embarasada em va donar forces per continuar, de poder pensar en un futur, encara que molts cops la tristor m'invaïa.

Em sentia forta, i vaig tirar endavant empenyen a la meva mare i els meus avis.

Comentaris com, si tu plores ella plora, la tristor s'encomana al nadó, quina sort que ara naixerà la nena, sort ni tindreu de la nena...,  van fer que reprimís els meus sentiments i no mostres cap mena d'afecte ni emoció, els del meu voltant no em reconeixien.
Finalment ni el meu cos, ni la meva ment no van suportar aquesta pressió. He plorat en silenci, en companyia, he rigut, he enyorat, he cridat... I la meva filla és feliç, riallera i amb caràcter, jejeje
Després d' uns 7 mesos estic tornant a recuperar el meu caràcter, al menys així ho crec jo.

No deixeu mai que us diguin com us heu de sentir o com heu d'actuar, qui no passa per aquesta situació és ignorant dels teus sentiments, fes el que tu creguis, el que sapiguis que et portara pau, són situacions extremes i cada caràcter, persona i moments de la vida són diferents. 

No heu de plorar perquè creieu que és necéssari, ni tampoc deixar de plorar per no fer llàstima...

En el meu cas he viscut el pitjor moment de la meva vida juntament amb el millor, i si us sóc sincera ho he portat com he pogut, no sé si bé o malament, només sé que tinc el cor i la ment en pau, i això em fa séntir bé, i a pésar del tot el que he viscut, puc dir que continuo sént feliç i que allí on éstigui sé que el meu pare éstara orgullós de mi.

Ningú diu que sigui fàcil, però jo us puc dir que tampoc és impossible.

Espero que no ho passéu, i si per causa del déstí us toca animeu-vos i continueu el fil de la vostra vida, perquè així ésta éscrit!

Gràcies per llegir! 
Espero no ser a aborrida jejejeje,

Muasss!
Espero comentaris!


La millor manera de donar a llum


En quan et quedés embarassada et comencés a plantejar com serà el part, si trencaràs aigües, si dilataràs ràpid, si et farà mal, si serà natural, induït o finalment cesària.

El meu desig era part natural i si podia ser sense epidural! (En altres publicacions veureu q el masoquisme és una mica el meu fort jejeje). Ho tenia claríssim, la meva millor amiga m'havia explicat que tot el dolor q va sentir valia la pena només per poder sentir com el teu fill surt de dins teu. Jo imaginava aquell moment milions de cops, s'hem posava la pell de gallina i els ulls humitejats, havia de ser una sensació única! Després et donen el teu fill en braços i plorés com una bleda solejada, et mirés amb la teva parella i et dius com t'estimés! Que maco! oi???

Doncs bé, a mi la meitat d'aquestes coses no hem van passar... 
A les 6.30AM vaig mini trencar aigües, una sensació repugnant, durant tot el mati vaig anar perden com una "tuberia" mal rejuntada... No podia riure, tossir, esternudar, sense sentir que em pixava... La dilatació no va perdre puntada... Des de les 7 del mati fins a les 14h havia passat de 1cm a 1,5cm, espectacular... Això si ni una contracció forta... 

A les 15h van decidir fer-me la cesària. Inicialment em vaig sentir frustrada, tot el que jo havia imaginat com seria s'esfumava, i quan ja ho tenia assumit de sobte el meu cos va entrar en estat de "ai mareta quina poreta!"
En quan em van posar a la camilla i el zelador sem va endur... SOLETA! Estava com allò que diuen "para robar panderetas", una tremolor va invaïr el meu cos, sense jo poder controlar-ho! 

L'entrada a quiròfan va ser apoteòsica! Tothom era conegut i em parlaven com si m'estiguessin preparant per fer-me la manicura francesa... Llavors el vaig veure, l'ANESTESISTA, el meu cos es va tornar dur com una pedra, tant que em van haver de punxar  4 cops l'anestesia  perquè al estar tant tens l'expulsava. En quan vaig estar dormida de cintura cap avall, va ser molt poquet temps fins q van treure la nena, i en sentir el seu plor... Vaig plorar com una magdalena, i l'anestesista m'anava eixugant les llàgrimes, jajaja però la meva parella no hi era... Ell estava esperant en una sala sol i mort de nervis... M'hauria agradat que estigues amb mi (a ell potser no tant, la imatge no era massa bonica 

Bé, no va ser com m'imaginava, però el resultat va ser el mateix, ens convertíem en pares d'una nena preciosa de 3,780kg i 56cm, el mes important érem feliços.No us enganyaré... És clar que vaig sentir nostàlgia i tristor pel meu pare, però la felicitat que em produïa veure la MEVA FILLA, superava qualsevol obstacle....

Diuen que l'important no el tràmit si no el resultat. Doncs les que sou mares estareu d'acord amb mi en què és el sentiment més bonic del món. 

Per tant, no cal que perdre el temps en planejar situacions que segurament no podrem controlar, aprenem a esperar-les amb paciència i acceptar el que vingui amb normalitat, hagis d'apretar, empènyer, plorar, cridar... 

Sigui el que sigui us esteu ben despertes i no us perdeu cap segon perquè no es repetirà!
La meva amiga tenia raó! Valia la pena!


 Una abraçada!

Només em faltava un motiu

Ja fa un parell d'anys que busco un motiu prou motivador per a crear un blog. Buscava un tema que als lectors pogués interessar i que per a mi fos divertit, engrescador i que els meus coneixements sobre aquest fossin suficients. Primer volia crear-ne un d'eines i recursos de photoshop (em vaig adonar que n'hi havia molts per la xarxa), després de les meves creacions d'art, dibuixos, pintures, decoracions i manualitats i restauració (poc temps per fer-ho tot), i temes que no m'interessaven per a res com per exemple la moda.
Ara farà 4 mesos que nasqué el motiu per crear-lo, la meva filla Dúnia. La necessitat de compartir les meves vivències com a mare Novell ha fet que vulgui crear aquest blog. No pretenc donar exemple, ni ser un referent, la intenció des d'un principi és, com ja he comentat, compartir i també informar sobre situacions i conflictes que poden ser d'interés compartit per a totes les mares.

Pensareu que 4 mesos són insuficients per poder experimentar res, creieu-me que m'han passat un munt de situacions extremes des del  mes d'embaràs fins a dia d'avui.

Doncs aquí em tindreu, a partir d'ara. Espero servir-vos d'ajuda.

Fins aviat amigues!