miércoles, 22 de octubre de 2014

EDUCACIÓ EMOCIONAL


Com educar en les emocions???
Emocion, sentiments... Educar?
Encara que sembli extrany aquestes paraules cada cop es veuen més sobint en la mateixa frase. Pensem... anys endarrera no es mostraven les emocions, els petons i el afecte a la parella eren mal vistos, el plor, la tristor eren mostra de feblesa, els homes havien de ser freds com el gel i les dones sumises... 
Avui en diaestem en llibertat de mostrar els nostres sentiments, però despres de tants anys de repressió sabem expresar-los de manera correcta, en el moment idoni amb la intensitat adequada?
Com podem ajudar als nostres fills a entendre les emocions i a saber-les expressar correctament?
Els sentiments, les emocions bàsiques són innates, afortunadament ens estan fent descobrir la prioritat que hauriem de donar al aprenentatge emocional, i no reprimir-nos com em fet durant tants anys i sobretot l'adquisició de valors que habitualment queda en segon plà. 
Segons E.Punset, el requisit indispensable per aprendre a gestionar les emocions, és saber comptar amb la resta del grup. La intel·ligència emocional o de qualsevol tipus, o es social o no es intel·ligent.
Sempre he cregut que la nostra existència no tendria sentit sense l'entorn social què ens envolta, i estareu d'acort amb mi qué ès el que mantè la nostra cordura... Em de ser capaços d'entendre que conmou, perturva als que tenim al nostre voltan.
Us proposo una reflexió...
No creieu que si els nostres fills reben una bona educació emocional, per tant saben gestionar els seus sentiments i emocions, és mouran per les xarxes socials amb més responsabilitat, prudència i respecte. 
Una bona reflexio d' E.Punset, si un infant no aconsegueix adaptar-se al entorn social de l'escola (ull! no estem parlant de qualificacions), com no té cap altre entorn social, posteriorment es molt provable que no acabi d'encaixar en la societat i per tant arribar recurrint a la violència, baralles i drogues.
Ell també proposa qué la gestió emocional s'hauria de començar a promoure a les aules perquè la repercusió negativa disminueixi.

QUÈ SÓN LES EMOCIONS?
Segons Wikipèdia, les emocions són reaccions psicològiques que representen maneres d'adaptació a certs estimuls del individu quan perceb un objecte o persona, lloc, aconteixement o record important.
Conductualment, serveixen per establir la nostra posició aamb respecte al nostre entorn.
Les emoicons actuen també com depòsits d'influència innats i apreses, poseeixen certes característiques invariables i altres que mostren certes variacions entre els individus, grup i cultures.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Consisteix en:
Conèixer les pròpies emocions
Conduïr les emocions
Motivar-se a si mateix
Reconeixer les emocions dels demés i establir relacions possitives amb altres persones, d'això se n'anomena consciència emocional.
Desenvolupar l'habilitat per regular les pròpies emocions
Pujar el umbral de tolerància a la frustració
Prevenir els efectes nocius de les emocions negatives 
Desenvolupar l'habilitat de automotivar-se
Adoptar-se una actitud positiva davant de la vida
Aprendre a fluir

Enllaços:
http://www.jornadeseducacióemocional.com/material-edicions-anteriors
http://www.tv3.cat/bricolatgeemocional
http://www.infocoponline.es/pdf/Educar.les.emocions.FAROS.pdf
http://www.xtec.cat/~jcollell/ZAP%20Trac.pdf



lunes, 20 de octubre de 2014

LA TORNADA A LA FEINA

Bones de nou a tots!!!

Per fi!!! Creieu-me quan dic què fa quasi dues setmanes què intento publicar aquesta entrada, però no tenia temps d`acabar-la, si ser mare ja et pren temps, ser mare treballadora doncs encara més.

Tornar a treballar... Em pensava que aquest moment no arribaria mai... Però finalment arriba.
Tornar a treballar... significa què, en el pitjor dels casos, perds 8 hores per dedicar-te al teu fill o a tu mateixa...
Tornar a treballar... és una meta, en quan hi arribes saps que tot canviarà.
Tornar a treballar... en tinc ganes, però en part... no...

Milers d'idees et ronden pel cap.

15 dies abans de començar em plantejava com seria què és el que hauria de fer, de preparar...
Tothom em deia tranquila seran unes horetes, et passarà ràpid, T'ANIRÀ BÉ... I jo per dins només sentia que no em volia separar de tu!
Enyorança, nostàlgia, nerviosisme... un munt de sentiments!!!

Doncs bé, ja porto dues setmanes treballant i no ha sigut per tant!!! Tot i què  el primer dia no va  ser com  esperava, a poc a poc m'anava acostumant.

Tenia ben clar que no deixaria de donar-te el pit, que intentaria oferir-te'l el màxim de temps possible, encara que la normativa laboral no ajudi/ampari a les mares que desigem alletar als nostres fills.

No entenc com l'OMS (organizacion mundial de la salud) recomanar LME (lactància materna exclusiva) fins als sis mesos però aquí al "nostre" país només gaudim de 16 setmanes de baixa maternal... Segons m'he informat dels països d'Europa, Espanya esta en el vuitè lloc, just després de Turquia, i en primer lloc tenim Suècia amb 480 dies de baixa combinables amb el pare, cobran el 80% a partir dels 390 dies, i el pare te baixa obligatòria de 60 dies, en segon lloc tenim Noruega amb 392 dies cobran el 80% o 322 al 100% la mare esta obligada a agafar-se 21 dies abans del part i 42 dies després, la resta ho pt compartir amb el pare, el pare té 70 dies de baixa al 100%
De fet hi han moltes associacions que lluiten per tenir els mateixos drets que Suècia.

Doncs bé, després de tot això, totes les mares d'aquest país hauríem de reivindicar, aquest dret que és nostre, però sobretot del nostre fill.

Segons el què és publica al «BOE» núm. 188, de 8 d`agost de 2006, pàgines 29705 a 29710 (6 pàgs.) resulta que la nostra estimada generalitat, va aprovar un article que promou la conciliació laboral i familiar, què bé oi?

Doncs si, molt bé per tots aquells que sou funcionaris o personal púlic... per la resta us feu fotre, a treballar s'ha dit! i si no tens padrins què és puguin fer càrrec dels petits... a pagar !!!

Sort que la meva nena, te dues padrines disposades a cuidar-la mentres jo no puc... i que em faciliten les coses perquè jo pugui estar el màxim de temps amb ella i poder continuar donan-t'li el pit. Un URRA per les iaies!! Per mi han sigut la salvació!



Doncs bé, això es tot.
Espero no tardar tan per la pròxima.

Fins aviat!
Gemma