Per fi!!! Creieu-me quan dic què fa quasi dues setmanes què intento publicar aquesta entrada, però no tenia temps d`acabar-la, si ser mare ja et pren temps, ser mare treballadora doncs encara més.
Tornar a treballar... Em pensava que aquest moment no arribaria mai... Però finalment arriba.
Tornar a treballar... significa què, en el pitjor dels casos, perds 8 hores per dedicar-te al teu fill o a tu mateixa...
Tornar a treballar... és una meta, en quan hi arribes saps que tot canviarà.
Tornar a treballar... en tinc ganes, però en part... no...
Milers d'idees et ronden pel cap.
15 dies abans de començar em plantejava com seria què és el que hauria de fer, de preparar...
Tothom em deia tranquila seran unes horetes, et passarà ràpid, T'ANIRÀ BÉ... I jo per dins només sentia que no em volia separar de tu!
Enyorança, nostàlgia, nerviosisme... un munt de sentiments!!!
Doncs bé, ja porto dues setmanes treballant i no ha sigut per tant!!! Tot i què el primer dia no va ser com esperava, a poc a poc m'anava acostumant.
Tenia ben clar que no deixaria de donar-te el pit, que intentaria oferir-te'l el màxim de temps possible, encara que la normativa laboral no ajudi/ampari a les mares que desigem alletar als nostres fills.
No entenc com l'OMS (organizacion mundial de la salud) recomanar LME (lactància materna exclusiva) fins als sis mesos però aquí al "nostre" país només gaudim de 16 setmanes de baixa maternal... Segons m'he informat dels països d'Europa, Espanya esta en el vuitè lloc, just després de Turquia, i en primer lloc tenim Suècia amb 480 dies de baixa combinables amb el pare, cobran el 80% a partir dels 390 dies, i el pare te baixa obligatòria de 60 dies, en segon lloc tenim Noruega amb 392 dies cobran el 80% o 322 al 100% la mare esta obligada a agafar-se 21 dies abans del part i 42 dies després, la resta ho pt compartir amb el pare, el pare té 70 dies de baixa al 100%
De fet hi han moltes associacions que lluiten per tenir els mateixos drets que Suècia.
Doncs bé, després de tot això, totes les mares d'aquest país hauríem de reivindicar, aquest dret que és nostre, però sobretot del nostre fill.
Segons el què és publica al «BOE» núm. 188, de 8 d`agost de 2006, pàgines 29705 a 29710 (6 pàgs.) resulta que la nostra estimada generalitat, va aprovar un article que promou la conciliació laboral i familiar, què bé oi?
Doncs si, molt bé per tots aquells que sou funcionaris o personal púlic... per la resta us feu fotre, a treballar s'ha dit! i si no tens padrins què és puguin fer càrrec dels petits... a pagar !!!
Sort que la meva nena, te dues padrines disposades a cuidar-la mentres jo no puc... i que em faciliten les coses perquè jo pugui estar el màxim de temps amb ella i poder continuar donan-t'li el pit. Un URRA per les iaies!! Per mi han sigut la salvació!
Doncs bé, això es tot.
Espero no tardar tan per la pròxima.
Fins aviat!
Gemma
Estic d'acord amb tu Gemma, un URRA pels padrins i padrines que cuiden als nostres fills!!! i que d'una manera o altra ens ajuden al dia a dia i en la seva educació!!
ResponderEliminarEn el meu cas el Guillem ha passat gairebé dos anys de la seva vida amb els iaios, ja que quan jo vaig començar a treballar era tant petit que vaig preferir no portar-lo a la llar d'infants, aquest any que ha començat a a nar-hi i estem molt contents també!, penso que si no tens als padrins/iaios que et puguin ajudar és una prou bona opció, sempre i quant l'economia ho permeti!!!
Sílvia